"El procés importa més que el
resultat"
La cultura
occidental en què ens torbem immersos tots nosaltres, està completament
capficada amb els resultats finals, reals, visibles; una societat obsessionada
amb la immediatesa que ha deixat completament de banda la importància del camí
que se segueix per a aconseguir els nostres objectius. Però el
problema és que ens capfiquem amb coses que suposadament ens faran feliços, i
quan les aconseguim, en pensem de noves. Mai no gaudim el camí, i així, tampoc
el resultat.
En l'àmbit de
l'educació passa exactament el mateix. Els infants, des dels primers
cicles, aprenen que l'important és un número final, i el seu procés, el seu
trajecte, mai no importa. No obstant això, aquest tipus d'educació no té cap
sentit. Els mestres hauríem d'ensenyar a gaudir del recorregut d'aprenentatge i
a aprendre a valorar el progrés personal. L'escola hauria de ser un espai on
aconseguir millorar com a persones; on els infants es trobin còmodes i puguin
expressar-se lliurement, i no un lloc on la finalitat principal és aconseguir
una nota alta a final de curs i tant és com ho facis. Per aquest
motiu, hem de ser conscients dels passos que seguim en elaborar un treball, de
les decisions de grup i/o individuals que prenem. I aquests aspectes s'han
d'ensenyar com a part intrínseca del currículum.
En conclusió, si gaudim el procés, li donem sentit i ens esforcem, el resultat no podrà ser d'altra manera que merescut, valorat i, definitivament, positiu. D'altra banda, si només ens pre-ocupem pel resultat final, aquest ja pot ser bo que, de ben segur, no haurà valgut la pena.
Aquesta imatge
correspon a un treball realitzat a l'aula. Es tracta d'un bomber creat amb els
elements principals del seu ofici. I el que vull destacar d'aquest
treball aparentment senzill, és que, gràcies al treball en equip, ha estat una
activitat amena. Si, al contrari, no haguéssim sabut col·laborar,
la tasca hauria estat, definitivament feixuga. Hem d'ensenyar als nostres
alumnes el valor de la cooperació perquè puguin gaudir de
l'aprenentatge. El nostre objectiu com ha mestres ha de ser que els infants es
diverteixin a classe, ja que només d'aquesta manera els seus aprenentatges
podran ser significatius i valorats.
Finalment,
vull destacar també la importància de conèixer el retoc fotogràfic. Com ja
sabem, vivim a l'era digital. I aquesta habilitat és bàsica, però, a més a més,
és una disciplina a partir de la qual el procés és clau. Eines com el Photoshop
ens obliguen a fixar-nos constantment en els passos que fem cada vegada, així
com en el resultat que anem creant a poc a poc. En definitiva, el resultat
final no és immediat i, el més important de tot, no es pot aconseguir sense que
un es fixi en el procediment que va seguint. A més a més, a partir del retoc fotogràfic es poden aconseguir i plantejar una varietat infinita de tasques i aprenentatges: creativitat, imaginació, representació de la realitat, surrealisme, autoconeixement; i un munt de continguts del currículum com la història, l'art, la música, etc.
Fixeu-vos aquest treball, es titula El silenci de la finestra i està realitzat a partir de quatre obres d'art diferents:
1. Las montañas Rocosas y los indios cansados de David Hockney
2. Jake y Kate en la isla de Wight de Nicholson
3. Retrato de Maurice d'Andy Warhol
4. Grupo de bailarinas de Degas
