Un conte diferent...

Aquesta setmana hem creat un conte. Però aquest no és un conte com tots, és un conte ideat a partir d’icones i senyals.

Primer de tot, hem d’aclarir que una icona té com a finalitat representar i en canvi, el senyal serveix per a indicar, recomanar o prohibir.

Icones

Senyals

D’altra banda, aquest és també un recurs útil per a tractar temes que potser poden ser complicats, com per exemple en el conte Paraíso de Bruno Gibert on es tracta de manera sensible, creativa i emotiva la mort d’un familiar proper, l’avi. Tanmateix L’Esquirol Poruc de Melanie Watts tracta la por des d’una perspectiva molt amigable amb tot un seguit d'icones que fan més entenedora la història; més visible i agradable per a tothom.

Paraíso. Bruno Gibert

L'esquirol Poruc. Mélanie Watts

• És inadequat l'ús d'imatges pixelades, inapropiades o d'icones informàtiques.

• Tot i que no sempre és fàcil, el text i la imatge han d'estar relacionats directament. No pot ser que parlem d'una cosa però en representem una altra: cal ser coherents.

• La imatge del conte ha de ser agradable, comprensible, ha de cridar l'atenció per la seva originalitat i creativitat. El fet de crear un conte amb aquests recursos no ha de generar monotonia o avorriment, ans al contrari, els hem d'aprofitar com a recursos estimulants i generadors d'interès i curiositat.

Però per què voldríem crear un conte amb icones i senyals per a l’Educació Infantil? Bé, doncs aquesta és una manera creativa de representar un conte. Però no només és un recurs estètic, sinó que també contribueix positivament en el desenvolupament del nen. En primer lloc l’ajuda a associar paraules amb imatges i millorar així el seu raonament simbòlic. La majoria de contes representant tot un seguit d’imatges que no deixen gaire lloc per a la imaginació, en canvi, un infant pot mirar un conte creat amb icones i senyals i, no només comprendre’l sinó també donar lloc a la seva imaginació i raonament lògic per tal de completar la història.

No obstant la clara estimulació d'aquest tipus de contes, és necessari un mediador entre l'infant i el recurs, ja que tan sols mirant el conte, pot ser que el nen, a causa de la seva curta edat i experiència, desconegui alguns dels símbols que hi veu representats. Així doncs, un mestre o adult pot contribuir notablement en el desenvolupament d'associació de conceptes de l'infant.

Comprenguem ara un altre aspecte: l'ús d'icones informàtiques com per exemple la poma d'Apple o l'ocell de Twitter. Nosaltres hem volgut evitar aquest tipus d'icones perquè aquestes realment no simbolitzen un concepte, una indicació, prohibició o recomanació. És a dir, sí que són una representació, i per això són icones, però ho són d'una marca, per tant, no és un estímul adequat per als infants; no és una icona que hagin de conèixer i relacionar amb conceptes reals i quotidians, sinó una imatge relacionada amb el consumisme i aspectes no rellevants per als objectius que volem assolir.

Finalment hem pogut compartir els contes amb els companys de classe, i avaluar-nos entre nosaltres. Així hem pogut concloure quins són els aspectes més importants a tenir en compte quan avaluem el nostre conte:

Espero que aquesta hagi estat una publicació útil i que hàgiu pogut descobrir una nova manera de crear històries i d'estimular l'interès dels més petits. Aquí teniu el nostre conte per si li voleu donar un cop d'ull. Es titula peix verd i està inspirat en el conte del reconegut escriptor i il·lustrador americà Dr. Seuss, aquí el teniu també.

Dr. Seuss from Lola Ruiz

Peix Verd from Lola Ruiz

Atreveix-te amb els avatars!

“Al socavar a demasiada profundidad nuestras almas, nos exponemos a tocar lo que tal vez pasaría inadvertido” León Tolstói.  

L’autoconeixement, un aspecte molt poc treballat dins les nostres escoles però, clarament, de gran importància. A les persones, des de ben petites, ens agrada sentir-nos identificades amb certs entorns o grups socials; busquem formar part d’algun col·lectiu, i aquesta elecció la fem amb el coneixement d’un mateix com a base.  

 Així doncs, com a mestres, com podem fer-ho per a ensenyar als més petits a descobrir-se? Doncs una bona manera és a partir de l’autoretrat. En l’elaboració de la nostra imatge ens plantegem com som, què ens caracteritza i alhora plasmem allò que ens agradaria ser. Avui veurem una manera de treballar aquest aspecte juntament amb les noves tecnologies: a partir dels avatars. 

 Tots sabem què és un avatar, però realment, coneixem els beneficis de realitzar aquesta tasca? Bé, per a analitzar-los he dissenyat cinc avatars de mi mateixa amb diferents mètodes, i aquests són alguns dels avantatges que vull compartir avui: 

Aquesta és la meva tira d'avatars. Podem veure els diferents mètodes empleats, com el dibuix a mà, el programa Paint, i tres pàgines web on es poden crear fàcilment. Cal destacar que en realitzar-los he reflexionat sobre aquells aspectes que més podria destacar de mi; característiques que m'identifiquen i em diferencien. Per exemple el color dels ulls, una arracada, el "buff" blau que porto sovint, els collarets, etc. D'aquesta manera tot aquell que em conegui, reconeixerà ràpidament que es tracta de mi.

• En primer lloc, he hagut d’OBSERVAR amb atenció, una capacitat bàsica que han d’adquirir els nostres alumnes. Com dèiem abans, la infantesa és un moment de descoberta, i els més petits comencen a observar el món que els envolta, les persones, l’entorn i a ells mateixos; i fer activitats per a fomentar aquesta capacitat bàsica és imprescindible.  

• L’avatar no només serveix com a exercici d’autoconeixement, sinó que també és un recurs molt útil a l'hora de mantenir l’anonimat dins les xarxes socials i així poder navegar de forma segura. Avui en dia els més petits ja tenen accés a aquestes xarxes i per això és important ensenyar a utilitzar-les de forma segura; remarcar quins són els límits i què pot passar si no es compleixen. Hem d’entendre que les noves tecnologies poden ser les nostres aliades si sabem com fer-les servir, i un aspecte principal és controlar la privacitat —relativa—  dins les xarxes. 

Autoretrats en l'educació infantil

A més a més, aquests són alguns enllaços on podreu crear els vostres avatars, i si busqueu "crear avatar online" al vostre buscador en podreu torbar molts més!

Exemple d'un avatar de Face your manga

Mii, el avatar del Nintendo Wii

Pocoyoizate

WeeWorld

Dress UP Anime Avatar Creator

Build Your Wild Self

Molta sort amb els avatars!

Tanmateix, no només és vital l’autoconeixement, sinó també, dins l’aula, el coneixement dels companys perquè pugui haver-hi un ambient relaxat i positiu a classe. Per aquest motiu, després de realitzar els meus avatars, he tingut l’oportunitat de veure els dels meus companys de classe. I gràcies al fet que hi ha una bona cohesió de grup, no ha estat difícil emparellar-los amb les seves fotografies respectives, és a dir, reconèixer de qui eren. Així doncs, si realitzéssim la mateixa activitat d'intentar descobrir la vertadera identitat d'algú a partir d'un avatar, i no el coneguéssim bé, el treball ens seria molt més complicat. En conclusió, aquesta és una activitat de cohesió de grup molt enriquidora per a tothom, i definitivament, adequada tant en els cursos d’educació infantil com en els de primària. 

Tot i això, no sempre és possible disposar d’un ordinador perquè cada alumne pugui dissenyar els seus avatars i descobrir els dels companys després. A més a més, els alumnes més petits poden dibuixar un autoretrat a mà, però realitzar-lo a partir de certes pàgines web pot resultar menys assequible. No obstant això, hi ha moltes maneres de treballar les mateixes habilitats i competències a classe.  

Posem per cas una aula de P5 sense ordinadors. Els alumnes poden fer un autoretrat manual de diferents formes, per exemple amb diferents materials (llapis, colors, plastilina, retalls de revistes, etc.), representant les parts del cos per separat o dibuixant activitats, objectes o jocs que els agraden i els identifiquen. Després de realitzar-ne uns 4 o 5, els haurien de posar-los tots junts (tal com la tira dels meus autoretrats) i després amb el grup-classe decidir de qui són els dibuixos. 

Bé aquesta és tan sols una proposta de moltes que es poden realitzar dins l’aula per a treballar l’observació, el coneixement d’un mateix, dels altres i de l’entorn i la cohesió de grup. 

Finalment, si esteu interessats en saber més coses sobre els avatars, aquests enllaços us poden ser 

de gran ajuda:

Aventuras de Reda y neto 

Identidad digital

Avatars Teach Teens About Self-Image

Educators technology

Face your manga 

Crea tu personaje de South Park

Doppel me

L'impacte emocional de la nostra imatge

Acabem de començar un nou apartat en l'assignatura de l'alfabetització digital: la imatge digital. I comencem reflexionant sobre la imatge del nostre blog. Quina és la imatge que dóna? Per què hem triat aquests clors, tipografia, títol i plantilla? Què transmetem amb la nostra elecció?

Bé, en primer lloc, la meva plantilla mostra una imatge del cel, feta des de dins d'un avió. Vaig triar aquesta plantilla anomenada "travel" (viatge) perquè crec que l'educació és un viatge; un viatge de tota una vida en què no sempre anem cap endavant. Un viatge que, tot i que de vegades estem sols, sempre el fem acompanyats. És a dir, la meva plantilla és una metàfora del tema del blog. I la fotografia del cel en concret, també ajuda a donar sensació d'espai, i que la informació no quedi atapeïda i es faci més atractiva.

Per altra banda la tipografia del títol i els subtítols la vaig escollir amb la intenció que no fos ni massa formal, ni massa deixada. És una tipografia que recorda a l'escola, ja que té un toc "naïve", però sense ser massa infantil. No obstant això, les entrades conserven una lletra estàndard per a facilitar la seva lectura i comprensió. D'aquesta manera, trobem dues tipografies diferents que ens ajuden a diferenciar el text dels títols i donar importància als segons.

Continuant amb el títol del blog, és un aspecte sobre el qual vaig reflexionar molt. I, tot i que encara no tenia molt clar com aniria evolucionant el meu blog, vaig decidir titular-lo "The New Education" (La Nova Educació), perquè si una cosa tenia clara, és que volia que fos un espai on compartir projectes educatius innovadors, i no pas projectes amb què perpetuar l'educació tradicional. El sistema educatiu tot just està canviat, i plataformes com aquestes són necessàries per a formar els nous mestres cap a la nova educació. Així doncs, és un títol que deixa clar el tema del blog, i a més és curt i fàcil de recordar, un aspecte important actualment, ja que, quan utilitzem la internet, rebem estímuls constantment, i cal cridar l'atenció si en volem rebre.

Finalment, fent referència als colors, utilitzo pocs colors, bàsicament els blaus. Així l'aspecte general transmet calma, pau i profunditat, i d'aquesta manera la lectura es fa més atractiva, perquè un no se sent angoixat o estressat quan navega pel blog. La lletra de les entrades és majoritàriament negra, un color elegant, i en aquest context neutre. Però tot i això, també he utilitzat un vermell fosc amb els últims títols secundaris, un color d'alerta en un to no massa estrident. I per a contrastar, i que la imatge general no sigui massa insípida, hi ha moltes imatges plenes de color, que evoquen energia i optimisme, així com alguns detalls de color taronja de tant en tant. A més a més, cal dir que, el fet que el fons de les estrades sigui clar ajuda significativament a la seva legibilitat alhora que deixa respirar el text.

I ara us animo a analitzar els vostres blogs i pàgines per a comprovar quina imatge realment doneu. I un animo també a comentar què n'opineu de la imatge del meu blog!